-
- Setcases
-
El poble de Setcases és el primer nucli habitat que travessa la Ruta del Ter. El Ter, envoltat per un paisatge típicament pirinenc, és en aquest punt un riu jove, amb les aigües fredes, ràpides i poc cabaloses en general, que depenen del règim pluvionival. Setcases ha esdevingut un centre de turisme del Pirineu gironí tant d'estiueig com hivernal. El canal de Setcases, que travessa el nucli, deixa constància del primer aprofitament que trobem de l'aigua del Ter.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Vilallonga de Ter
-
Quan transcorre per aquest municipi, el Ter s'obre a una plana estreta on destaquen les closes, zones de pastura, principalment de bestiar boví. L'herència del romànic és ben present en aquest municipi en les ermites i esglèsies que es conserven als diversos nuclis (Vilallonga, la Roca, Abella, Tregurà). La central hidroelèctrica Brutau, inaugurada el 1909, va ser la primera de Catalunya que va transmetre energia a llarga distància.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Llanars
-
El poble de Llanars està situat al marge esquerre del riu Ter i està configurat per un paisatge obert i assolellat entre prats i camps de conreu, que són els més plans i uniformes de l'Alta Vall de Ter. Destaca l'esglèsia de Sant Esteve, notable exemple del romànic desl Pirineus. Al mateix nucli de Llanars, des de finals del segle XIX, es localitza un clar exemple del funcionament de les rescloses en la gestió de l'aigua (resclosa i canal de Can Pelegrí)
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Camprodon
-
Camprodon, amb uns 2.500 habitants, és un centre de serveis important per als municipis que integren la Vall de Camprodon. La tradició turística, que encara es manté, té els origens als inicis del s.XIX amb l'establiment de famílies burgeses durant l'estiu.
El nucli es troba a la confluència entre els rius Ter i Ritort. Destaca la façana fluvial urbana amb el pont Nou, construït al s. XII, com a element més emblemàtic. Al municipi de Camprodon s'hi localitza la Colònia Estabanell, la primera colònia industrial que trobem al curs del Ter.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sant Pau de Segúries
-
El Ter transcorre per les planes al·luvials de la Ral, aprofitades per conreus i pastures i on hi ha un petit nucli de població amb el mateix nom. La central Brandia, just a la sortida de la Colònia Estabanell, recull cinc marques dels nivells que van assolir les aigües en diverses inundacions. En aquest municipi s'hi localitza la Via Romana, antic camí, declarat bé cultural d'interès nacional, que unia el Ripollès amb la Garrotxa.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sant Joan de les Abadesses
-
La vila de Sant Joan de les Abadesses, situada a l'esquerra del Ter, va sorgir al voltant de l'antic monestir de Sant Joan, fundat per Guifré el Pilós l'any 885. A principis del segle XX és testimoni de la industrialització amb la instal·lació de diverses indústries tèxtils (Colònia Llaudet i Colònia Jordana), que aprofitaven la força de l'energia hidràulica. L'explotació de les mines de carbó de les muntanyes d'Ogassa va donar origen, el 1880, a la línia ferroviària Granollers - Ripoll - Sant Joan - Toralles. Actualment, la Ruta del Ferro ressegueix el trajecte que feia el tren entre Sant Joan i Ripoll.
www.santjoandelesabadesses.cat
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Ripoll
-
Ripoll, capital de la comarca del Ripollès i considerada el bressol de Catalunya, està situada a la confluència dels rius Ter i Freser. La vila, que té gairebé 11.000 habitants, va créixer a l'entorn del monestir, un dels centres monacals més importants de la Catalunya medieval. L'activitat industrial decisiva per a la història de la vila va ser la metal·lúrgia i, concretament, la manufactura d'armes. Al s.XVII es van crear un gran nombre de fargues. A partir del s.XIX a l'entorn dels rius també s'hi van instal·lar les grans fàbriques i colònies tèxtils.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Les Llosses
-
Les Llosses és un municipi amb una extensió de 114km2. La Ruta del Ter transcorre per l'extrem oriental d'aquest extens municipi, molt a prop de la Fraga de Bebié, una colònia industrial tèxtil fundada l'any 1895 pel suís Edmund Bebié. Aquesta colònia industrial històricament havia constituït el principal nucli de població de les Lloses. L'any 1940 hi havia censats 1.057 habitants, el 1960 n'hi havia 366 i progressivament ha anat davallant fins a l'actualitat. Ara està deshabitada, tot i que encara manté una petita activitat industrial.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Montesquiu
-
Montesquiu es troba en una zona de transcisió entre la plana de Vic i la muntanya pirinenca. El nucli principal de la població de Montesquiu està situat al sud del municipi, a la vora del riu Ter, sobre una terrassa fluvial i davant l'antic castell de Montesquiu, que s'aixeca a l'altra banda, encinglerat dalt d'un turó. De l'activitat industrial, molt lligada al Ter, en destaca la indústria tèxtil (filats de cotó) i la química (carbur de calci). És remarcable la central del Carbur de Baix, reconstruïda l'any 1986.
-
- Sant Quirze de Besora
-
Sant Quirze de Besora té més de 2.000 habitants. La tradicional activitat tèxtil es remunta a mitjan segle XVI, amb l'activitat dels paraires i els teixidors. A partir del 1850 va rebre un gran impuls quan es va aprofitar la força del Ter per establir grans fàbriques de teixits i filatures (Can Guixà, Can Trinxet...).
Hi ha tres petites centrals elèctriques que aprofiten els desnivells del Ter. Una singularitat de Sant Quirze és la trama urbana, amb cases esglaonades sobre pendents que cauen sobre el Ter.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Orís
-
Orís està situat a banda i banda del Ter. És un municipi agrícola amb un interès gastronòmic remarcable gràcies al conreu de la patata del bufet típic d'aquest poble. Al terme municipal hi ha dues colònies industrials importants, que són la Mambla i el Pelut. El Pelut és una antiga colònia tèxtil d'arquitectura modernista situada a la dreta del Ter. El 1859 s'hi va establir una adoberia convertida després en filatura.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sant Vicenç de Torelló
-
Municipi situat a l'extrem septentrional de la plana de Vic, estès a l'esquerra del Ter i drenat també pel riu Ges, que travessa el terme pel sud-est. Les activitats agrícoles tradicionals van ser desplaçades des del s- XIX per la industrialització. Aquí es van crear les importants colònies fabrils tèxtils de Fabra i Coats, d'orígen escocès,a Borgonyà (inaugurada el 1895, és la fàbrica tèxtil més important d'Osona) i la de Vila-seca (creada el 1880).
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Torelló
-
Municipi amb més de 13.000 habitants situat a l'esquerra del Ter, a la zona de confluència amb el riu Ges. Al llarg dels riusTer i Ges es van bastir importants fàbriques de filats i teixits a partir del 1861. Aquest sector va arribar a ocupar 662 treballadors el 1972, en part a l'antiga colònia industrial de laCoromina. També té molta tradició i es manté com una de les activitats principals la torneria, que va tenir un gran impuls a mitjan segle XIX amb la creació dels grans tallers de torneria de baya i fusta. Prop de la vila hi ha el santuari de Rocaprevera, del segle XV.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Les Masies de Voltregà
-
Municipi situat a la dreta del riu Ter, que forma el límit natural del sector més oriental del terme. Envolta el nucli de Sant Hipòlit de Voltregà i comprèn els pobles de la Gleva, on destaca el santuari de la Mare de Déu de la Gleva, i Vinyoles d'Orís. Al Ter hi desguassa la riera de Talamanca, poc després de l'aiguabarreig amb el torrent de Vinyoles. Destaca l'espai d'interès natural i faunístic dels meandres i les illes de les Gambires i Gallifa
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
Municipi situat a l'esquerra del riu. El riu Ter ha obert, al llarg dels mil.lenis , un estre vial, el Congost, entre els darrers contraforts de les Gavarres i la muntanya de Sant Julià. És un espai privilegiat i de gran bellesa. Al costat del riu Ter, sota la muntanya, s'hi poden veure quantitat d'animals, molt especialment aus i rèptils. Destaca també el jaciment
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Manlleu
-
Manlleu, amb uns 20.500 habitants i denominat a si mateix com la capital del Ter, se situa a la part de la comarca. El Ter hi té un paper important ja que defineix els límits del paisatge del terme i el seu desenvolupament urbà. Destaca el canal industrial, creat entre el 1841 i el 1848, que va representar l'inici de la industrialització moderna a Osona i va començar la llarga tradició industrial de la vila, amb un bon nombre de fàbriques tèxtils i de patrimoni cultural vinculat als usos de l'aigua (rescloses, turbines,...)
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Les Masies de Roda
-
La població es localitza en masos històrics i en quatre nuclis separats entre sí. El Ter ha modelat el seu relleu amb meandres i paisatges abruptes, i ha definit un tipus d'agricultura i ramaderia característiques de la zona. Destaquen les magnífiques vistes del pantà de Sau des del Parador i el monestir de Sant Pere Casserres, situat al cim d'una península envoltada per un dels últims meandres del Ter abans darribar a Sau. El monestir és l'únic d'ordre benedictí a la comarca d'Osona i és un dels monuments més importants de l'arquitectura romànica catalana.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Roda de Ter
-
El municipi té una llarga història, com ho indica el jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda, des d'on hi ha unes grans vistes a les darreres corbes del Ter camí cap al pantà de Sau. Del seu patrimoni destaquen el pont Vell i l'església vella, la capella del Sòl del Pont i la Blava, fàbrica on va treballar el poeta Miquel Martí i Pol, originari del poble.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Gurb
-
El Ter frega el nord-est del municipi de Gurb i se situa al bell mig de la plana de Vic. Es tracta d'un nucli disseminat format per quatre parròquies, la més gran de les quals és Sant Andreu de Gurb. Hi destaca l'església, que està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb. Al municipi s'hi troba la colònia tèxtil Malars, situada entre els rius Ter i Gurri i que va ser creada el 1827 al voltant d'una de les primeres fàbriques de la comarca.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
El poble, situat al marge dret del Ter, està format per dos nuclis: l'església i la vila, aquesta última coronada per l'antic castell de Foixà, que ofereix una gran vista panoràmica de la plana empordanesa i va ser l'origen d'un dels llinatges més importants de Catalunya. Dins el mateix municipi de Foixà també hi trobem el poble de Sant Llorenç de les Arenes, vora la riba del Ter, que deu el seu nom a les grans extensions de sorra que han configurat les dunes interiors més interessants de l'Empordà.
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
El municipi, a l'esquerra del Ter, té una extensió de 9,62 km2. A Cervià de Ter s'hi pot veure un conjunt monumental, l'element estrella del qual és el monestir benedictí, fundat l'any 1053 per Silvi Llobet, senyor de Cervià. El centre històric de Cervià també conserva nombroses restes d'època medieval. En destaquen la muralla, de la qual podem observar algunes restes als carrers de Girona, de la Muralla i del Torrent
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Tavèrnoles
-
Tavèrnoles és un petit poble que es troba al costat de la carretera que mena al parador de Sau i al monestir de Sant Pere de Casserres, un dels monuments més importants de l'arquitectura romànica catalana. Destaca el conjunt de Savassona, format pel castell del segle XVII, l'esglèsia romànica de Sant Pere i la capella de Sant Feliuet, una joia del preromànic català. La zona és de gran interès paisatgístic i actualment les seves activitats principals són el turisme i l'agricultura.
-
- Vilanova de Sau
-
Població marcada per la construcció del pantà de Sau. Quan es va posar en marxa, el 1962, va canviar la fisonomia de la vall: el poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües i només el campanar sobresurt, depenenet del nivell de l'aigua. S'ha de dir que en alguns episodis de sequera s'han pogut veure altre elements de l'antic poble. Vilanova, en canvi, va emergir i ha sabut combinar la història amb la creació d'un centre de servies dedicats a l'oci i el turisme, molt central en el pantà, que s'enfila cap a les frondoses Guilleries. Des d'aquí també es dominen el Montseny, els cingles de Tavertet i el Far.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Susqueda
-
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Collsacabra. Aquest indret està molt despoblat i té la massa boscosa més llegendària de Catalunya, ja que en el passat va ser refugi i testimoni del bandoler Serrallonga. El municipi comprèn un sector de la vall del Ter, on el riu passa encaixat entre la serra de Satn Benet i els cingles que tanquen el pla de Montdois. L'orografia va facilitar la construcció de la presa de Susqueda, inaugurada l'any 1968, que va negar la part baixa de la vall, amb el poble de Susqueda inclós. El pantà, situat després del de Sau seguint el curs del Ter, es forma a partir d'una espectacular presa de 135 metres i s'estén de manera sinuosa entre els boscos.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sant Hilari de Sacalm
-
Sant Hilari us convida a descobrir la natura en totes els seus estats: l'aigua com a font de vida i de riquesa, la gastronomia arrelada al territori i als seus fruits, un ric patrimoni històric i cultural i un lloc per passsar les vostres vacances envoltats de tranquil.litat i d'oportunitats per complir els vostres desitjos.
Sant Hilari és conegut arreu com el poble de les cent fonts i és terra de llegendes i personatges llegendaris com el bandoler Joan Sala, conegut amb el sobrenom de Serrallonga. A Sant Hilari el visitant pot trobar activitats esportives de tot l'any: senderisme, rutes BTT, circuits lúdics a dalt dels arbres, paintball,etc. És recomanable visitar el Museu de les Guilleries.
-
- Amer
-
La morfologia d'Amer està marcada per la vall fluvial del Brugent i la seva desembocadura al Ter, a la zona més plana de Sant Climent, sota els penya-segats de Sant Roc. La plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, té l'origen en el mercat medieval. Són de gran interès els edificis i porxos que la configuren i que daten del segle XIX, així com el monestir de Santa Maria. A Amer s'hi troba l'antiga estació del ferrocarril Olot-Girona (1894-1969), que ara es destina a equipaments turístics i d'informació ciutadana i juvenils.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- La Cellera de Ter
-
Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part del massís de les Guilleries. L'altra part la forma una plana fèrtil, voltada d'aigua, de poc més d'un quilòmetre d'amplada, vorejada pel Ter i la riera d'Osor. Aquí el Ter, després de travessar les Guilleries i el Collsacabra i d'omplir els pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral, s'amanseix tot obrint-se a les planes de les comarques gironines. Històricament, el seu encalvament va ser clau per travessar el Ter i va convertir la Cellera en pas obligat de regiments militars, esdevenint, així, escenari de diverses batalles.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Anglès
-
El terme municipal d'Anglès s'estén al marge dret del Ter. Destaca un magnífic barri gòtic, situat al nucli antic de la vila, amb portals, finestres i inscripcions de gran interès artístic i nombroses cases nobles. La que avui és plaça de la Vila va ser l'antiga plaça d'armes d'un castell. La industrialització de la vila, que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX i que aprofitava l'energia del riu Ter, ha deixat un ric patrimoni, on destaca principalment la Fàbrica Burés i la Màquina de vapor.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sant Julià del Llor i Bonmatí
-
Destaca la colónia de Bonmatí, una de les més joves de la ribera del Ter (1896). Les tres fàbriques, dues de tèxtils i una de paperera, es beneficiaven de la força motriu del riu. És interessant el pont de Sant Julià, que va ser construït per creuar el Ter. Curiosament, en l'actualitat no hi passa el riu, ja que l'any 1777 el seu curs va ser desviat després d'una riuada.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Bescanó
-
El municipi de Bescanó es troba a la riba dreta del riu Ter, a l'oest de la comarca del Gironès, i ocupa 36 km2 dels contraforts orientals de les Guilleries. Antigament hi havia hagut un pas de barca que s'utilitzava per salvar el curs del Ter i fer possible la comunicació entre Bescanó i Sant Gregori. El darrer barquer, en Varisto, va passar la barca fins el 1974. Al peu de l'embarcador n'ha quedat l'hostal del barquer.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Salt
-
El riu Ter és l'element principal de la geografia local i ha proporcionat l'aigua necessària per als primers assentaments humans i l'energia per moure les turbines de les centrals elèctriques i les indústries. L'actual sèquia Monar, una derivació artificial del curs del Ter, ha tingut un paper bàsic com a rec del parc de les Deveses i també com a font per al funcionament de les indústries, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. En destaca la Coma-Cros, un dels complexos fabrils més importants del curs baix del riu Ter, tant per la seva capacitat productiva com pel gran nombre de treballadors que va acollir. A Salt també hi trobem el Museu de l'Aigua, recentment inaugurat.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Girona
-
Capital de la comarca enclavada a la vall del Ter, a la confluència dels rius Ter, Güell, Galligants i Onyar, Girona ha estat batejada com la ciutat dels quatre rius. Nucli monumental de gran interès, en destaquen la catedral i Sant Pere de Galligants, el Call Jueu, les cases de l'Onyar o els Banys Àrabs. Són de gran interès els espais naturals de les Ribes del Ter i l'illa del Ter, amb un gran valor ecològic. A Girona s'hi troben tot tipus de serveis per acollir el visitant.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sarrià de Ter
-
El pas del riu Ter per la zona confereix al municipi un valor ecológic destacable. En aquest mateix indret, hi trobem un braç mort del riu Ter que augmenta el seu valor per la fauna. Destaca el carrer Major de Sarrià, que ´te els seus orígens com a camí reial entre Girona i Perpinyà. A Girona hi trobem el pont de l'Agua o Pont Major, que té uns orígens en època romana i formava part de la Via Augusta. En època medieval va ser reconstruït. Hi passava el camí ral, de manera que, des de sempre, fins a la construcció del Pont de la Barca, va ser la principal entrada i sortida de Girona des de i cap al nord.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Flaçà
-
El terme municipal de Flaçà és un dels més petits del Gironès. S'estén a cavall de la serra de Vall-lloreda i la plana al·luvial que forma el riu Ter un cop travessa el pas del Congost. Per Flaçà hi passaven el tren gros (Barcelona-Portbou) i el tren petit (Girona-Palamós), que van suposar un gran progrés per al poble. La indústria també va impulsar l'economia local de manera considerable. En destaca la fàbrica Torras, que funcionava amb l'energia elèctrica produïda a la central Vinyals, i que continua funcionant. També es pot visitar la Colònia de Salvador Torras i Domènech, habitatges que es van construir per als treballadors de la fàbrica i que són testimoni de l'arquitectura industrial del segle XX.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Sant Jordi Desvalls
-
Municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà, estès a la riba esquerra del Ter, al sector accidentat per turons que separen les conques d'aquest riu i del Fluvià. És drenat pel Ter, la riera de Cinyana, que desemboca al Ter dintre del terme, i la riera de Diana. La part accidentada del terme és ocupada per boscos de pins i alzines, però en destaca sobretot les plantacions d'arbres de ribera (pollancres) a la vora del Ter.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Colomers
-
Primer municipi del Baix Empordà que trobem tot resseguint el riu Ter. El poble, el més petit de la comarca, es troba a l'esquerra del rius i a 18 km de la seva desembocadura. Al nucli antic hi trobem l'església romànica de Santa Maria i la casa pairal de can Quintana, del segle XVII. També hi trobem la presa de Colomers (1975), l'última gran infraestructura hidràulica del riu Ter, que incorpora una passera reservada per al pas de senderistes i cicloturistes. Una mica aigües amunt de la presa hi ha la resclosa Vella, el punt d'inici del rec del Molí o rec de Sentmenat, que actualment rega els camps de conreu del marge esquerre del riu al baix Ter.
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Jafre
-
El poble està situat a l'esquerra del riu Ter i està envoltat per un paisatage heterogeni de terres de conreus i zones boscoses poblades de pins i, en menys nombre, d'alzines i roures. L'edifici més singular de Jafre és el modes santuari de la Fontsana, ja que antigament s'atribuïen propietats curatives a l'aigua que rajava de la font situada en aquest indret. Posteriorment es va construir la capella que es pot veure actualment.
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Verges
-
El poble de Verges es troba a l'esquerra del Ter i està envoltat de terres de conreu i d'arbredes properes al riu. Destaca el nucli entic i les restes de la muralla que antigament envoltava tot el poble i que data de finals de l'edat mitjana. La vila és molt coneguda per la representació anual de la processó i la dansa de la mort, d'orígen medieval, que s'escenifica únicament la nit de dijous Sant i ha estat declarada festa tradicional d'interès nacional. A Verges, hi trobem diversos elements d'interès relacionats amb el riu: el molí, els antics safareigs i el rec del Molí o rec de Sentmenat, que recorre el traçat de les antigues muralles.
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- La Tallada d'Empordà
-
El terme de la Tallada s'estén per la plana al·luvial de l'esquerra del Ter, on destaca un mosaic de conreus d'arbres fruiters, molt vistosos a la primavera quan floreixen, alternats amb conreus herbacis i plantacions de pollancres. El poble té l'origen en l'antic castell situat al cor del nucli històric, del qual es conserven encara algunes restes de la muralla i la major part de les torres de defensa.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Serra de Daró
-
El poble de Serra de Daró està emplaçat entre el riu Ter,a l'esquerra, i el Daró, a la dreta. El seu nucli es troba en un petit pujol, entorn de l'esglèsia parroquial. Fins a la segona meitat del segle passt el riu Daró va passar força més lluny del poble i desembocava a l'estany d'Ullastret, actualment dessecat. El territori és pla i totalment dedicat a l'agricultura. Predomina el regadiu, que aprofita l'aigua de pous i el rec del Molí de Pals. És de gran interés l'illa de Canet, un espai protegit que esdevé zona de refugi i nidificció per a diverses espècies própies de zones humides i especialment lligades als boscos de ribera, com el martinet de nit o l'esplugabous, entre altres.
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Gualta
-
El municipi de Gualta es troba situat a la riba dreta del riu Ter i comprèn una vasta extensió de les planes al·luvials d'aquest riu i del Daró. Al centre del poble s'hi troba un antic molí fariner del segle XVII que aprofitava l'estructura d'un antic castell medieval actualment desaparegut. Destaca també el pont Vell, construït entre els segles XVI i XVII, que conserva l'antic paviment i deixa al descobert els senyals deixats pels carros i carretes que l'havien utilitzat antigament.
http://webspobles.ddgi.cat/sites/gualta
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Ullà
-
El poble es troba a la zona de contacte entre el Montgrí i la riba esquerra del riu Ter. Prop del riu s'hi trobava una antic monestir ocupat per una comunitat de monjos agustins, però sembla que les crescudes del riu Ter en provocaren la ruïna i pràcticament no en queden restes.L'actual esglèsia de Santa Mariad'Ullà data del segle XVII i s'hi troba l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Fossa, del segle XII, notable talla romànica. Una part del municipi d'Ullà està inclós d'ins l'espai protegit del massís del Montgrí.
www.baixemporda-costabrava.org
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- Torroella de Montgrí-L'Estartit
-
Darrer municipi que es troba el riu Ter abans de desembocar a la Mediterrània ion trobem magnífics paisatges de gran interès natural, com els aiguamolls del Ter vell i la Gola. A Torroella destaca el centre històric, format al voltant de l'esglèsia parroquial de Sant Genís i, al seu costat, un antic palau reial conegut amb el nom del Mirador. També s'0hi poden observar alguns vestigis de les antigues muralles, com el portal de Santa Caterina o la torre de les Bruixes. Al capdamunt del Massís del Montgrí s'alça la figura emblemàtica del castell del Montgrí, que ha restat inacabat des de l'any 1301 i des del qual se'ns ofereix una panoràmica impressionant de l'Empordà. L'altre nucli del municipi és l'Estartit, un centre turístic de gran importància, gràcies,en gran mesura, a l'atractiu de les illes Medes, que tenen un fons marí de gran bellesa. A l'Estartit, s'hi troben tot tipus de servies per al visitant i una gran oferta lúdica i comercial.
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
-
- L'Estartit
-
(Necessites javascript per veure aquest correu-e)
