Pont format per una estructura de ferro sostinguda sobre dues pilastres de secció ovalada i dos estreps de pedra i morter. Té 100 m de longitud i una altura màxima de 9 m sobre la llera del riu. Es va ampliar l'any 2000 fins a deu metres d'amplada, set dels quals són de calçada amb dues voreres d'un metre i mig d'amplada, la qual cosa facilita molt el trànsit de vianants que van i vénen cap al centre de Girona.
Observacions:
Es va comprovar que les estructures de ferro que formaven el pont estaven molt deteriorades, rovellades i a punt de quedar definitivament inservibles. Si arriben a tardar un xic més, el pont podia haver-se enfonsat. Per tot plegat, aquesta circumstància ha comportat un treball llarg i pesat que ha durat molts mesos. Finalment, el pas ha quedat obert per donar solució a un trànsit que no deixa d'incrementar-se constantment. Però, a part del seu valor material, aquest lloc conserva per a molta gent un atractiu irresistible.
Dades històriques:
L'entrada a la ciutat per a qualsevol vehicle havia de fer-se necessàriament pel pont de l'aigua o pont major, únic existent en aquell temps, o passant directament sobre l'aigua. La construcció del pont es va iniciar dins un projecte general que menava des de la ronda Ferran Puig, amb el pont sobre el Güell, conegut com el pont de Can Vidal, i seguia fins a trobar el Ter. Aquesta obra va ser confiada a la maquinista terrestre i marítima, amb la col·laboració d'un contractista de Sant Gregori que es deia Simó Batlle. El nou pont va quedar enllestit i obert al trànsit l'any 1905, amb gran desesperació dels propietaris de la barca, que veien com se'ls enfonsava el negoci. Per a molts gironins, aquest pont és un símbol i un record. Per a alguns, de les excursions que acabaven amb una bona banyada a les fresques aigües del riu Ter, a la riba de Fontajau. Per a altres, la via de refugi cap a les masies de Domeny quan els avions amenaçaven la ciutat en la guerra civil. Després, molts adults gironins recordaran la cèlebre barraca de burots instal·lada immediatament després del pont i que pretenia controlar l'entrada il·legal d'aliments procedents dels camps de les comarques, en l'època de les restriccions i cartilles de racionament i de les mil comèdies que hom intentava per no ser descobert. Per a altres, la il·lusió de veure aterrar avions al camp d'en Sopa, precedent de qualsevol aeroport. I més recentment, el pont com a via d'evasió cap a activitats lúdiques o gastronòmiques de millor o pitjor fortuna. L'any 1969 va quedar clar que el pont no era capaç d'absorbir la gran quantitat de trànsit que pretenia travessar-lo: havia començat l'època del 600. Uns metres més avall, el ministeri va projectar i executar el nou pont, que de moment es va dir Barca II. El més curiós en tota aquesta qüestió era que el projecte preveia llavors desmuntar el pont Barca I. Una proposta de darrera hora de l'enginyer senyor Andreu va salvar l'antic pont, que posteriorment va ser reforçat. Va ser objecte d'una restauració i ampliació l'any 2000, després de la qual ha esdevingut un pont d'entrada a la ciutat des del nord, ja que el veí pont de França ha esdevingut només de sortida.
Cronologia:
1902/04
Accés:
Fàcil. Entre l'extrem nord-est de la Devesa i Sant Ponç de Fontajau.
Propietat : nom:
Ajuntament de Girona
Propietat : adreça:
Plaça del Vi, 1. 17001 Girona
Propietat : telèfon:
972 41 90 00
Usos : actual:
Comunicació entre Girona i Fontajau-Sarrià
Usos : Inicial:
Pas de la carretera de França.
Estat de conservació : edifici : estructura:
Molt bo
Estat de conservació : edifici : humitats:
Molt bo
Estat de conservació : entorn immediat:
Bo
Estat de conservació : entorn nproper:
Bo
Protecció existent:
Cap
Protecció fisica existent:
Manteniment
Cartografia:
ICC. Girona-Sant Daniel 334-1-1, E 1:5000
