El canal està construït amb diversos materials: pedra del país o pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó. Cada material correspon a una determinada època històrica; la part medieval del canal destaca per la utilització de pedres del país. En algun tram, el canal té com a paret la penya natural. El canal, que té una llargada d'uns 4 km i una amplada de vora 2 m, té la particularitat d'agafar l'aigua al riu Freser i deixar-la al riu Ter. Sempre transcorre pel vessant esquerre del riu. Durant el seu recorregut passa per can Noguera, Rocafiguera i el Sant, on són visibles murs medievals del canal. No és visible tot el seu recorregut perquè, en arribar a Ripoll, al raval de Sant Pere, va ser soterrat per facilitar el pas dels vehicles. Al Sant, a la segona meitat del segle XX, es va canviar el curs del canal, construint un aqüeducte de formigó armat que no té valor històric.
Altres denominacions:
Rec de Santa Maria
Observacions:
L'estat de conservació és bo, però el de l' entorn és molt dolent perquè la vegetació creix sense ordre a les voreres i a l'interior del canal, que presenta molta terra. Ningú no es fa responsable d'un manteniment que servís per netejar-lo. L'entorn més proper presenta horts, camps, fàbriques i el camí ral que unia Campdevànol amb Ripoll. Si inicialment es feia servir per regar horts i per moure maquinària de tota mena d'establiments comercials, actualment està destinat a regar horts i els ajuntaments de Ripoll i Campdevànol fan servir l'aigua per netejar les clavegueres del nucli urbà d'ambdós pobles. A tocar del canal transcorre el camí ral entre els dos pobles, que es podria recuperar com a zona lúdica per anar a passejar. A la zona del Sant, parcialment condicionada, hi ha dues fonts. El primer tram està integrat dins d'un passeig urbà per la riba del Freser a Campdevànol.
Dades històriques:
Es diu que va ser construït en temps de l'abat Arnulf (s. X). Segons privilegi atorgat per Lluís IV, el d'Ultramar, el monestir era propietari de les aigües del Freser, en una extensió que comprenia des dels molins anomenats Gemmella, a la Corba, fins a la confluència de la seva aigua amb el Ter. Al llarg dels segles l'aigua es va emprar per al regatge d'hortes i jardins del monestir i per a diferents regants, així com per fer anar molins, martinets, fàbriques tèxtils, tornalls de barrinar canons, farineres, molins de ciment, adoberies i centrals elèctriques.
Cronologia:
S. X-XX
Accés:
Transcorre entre Campdevànol i Ripoll, per la banda esquerra del riu.
Propietat : nom:
Comunitat de Regants de la Sèquia Molinar
Usos : actual:
Regar horts i netejar clavegueres de Campdevànol i Ripoll
Usos : Inicial:
Regar, proporcionar aigua a molins i fàbriques diverses
Estat de conservació : edifici : coberta:
Bo
Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo
Estat de conservació : entorn immediat:
Dolent
Estat de conservació : entorn proper:
Bo
Protecció existent:
Cap
Protecció fisica existent:
Cap
Cartografia:
ICC. Campdevànol 256-1-6. E 1:5000
