Canal de formigó armat. S'inicia a la resclosa de la Pilastra, a Montfullà, passa al nord del nucli de Salt i de Santa Eugènia i desguassa a l'Onyar, dins la ciutat de Girona. Actualment la sèquia té cinc salts d'aigua que s'aprofiten per produir energia hidroelèctrica. Tota la xarxa hídrica ha experimentat una continuada transformació per la mà de l'home. El Reramús, que travessa el pla de Montfullà d'est a oest, vessa a la sèquia Monar.
Observacions:
Entorn divers, però molt brut i descuidat en nombrosos trams urbans. Tot i així, la seva estructura és bona i funciona plenament.
Dades històriques:
Ja l'any 823, en el primer document del poble de Salt, es fa referència a un corrent d'aigua in ipso rego qui venit de Matamouros, creat artificialment per la mà de l'home. L'any 988 tenim una primera referència als molins i molinars de Salt, de molinare (Monar = moldre). L'any 1015 existeix una sèquia construïda pels comtes de Girona (en temps del comte Borrell). El primer traçat de la sèquia (Mercadal de Girona, Santa Eugènia i una part de Salt) es documenta en aquest moment (Regum Comitale). El 1164 Estrader de Vilablareix edifica un molí paperer, i al s. XIII hi ha documents referits a la via moneria. El 1315-1346 la sèquia Monar és propietat comtal. Pere III el Cerimoniós ordena l'ampliació de la sèquia fins a Montfullà. El segon traçat, documentat el 1315 -rec dels molins i carrera monaria-, allarga el traçat fins a la resclosa de cal Gegant (Montfullà). El seu recorregut acaba al riu Onyar. El 1358 Pere III concedeix la sèquia Monar en emfiteusi a Berenguer de Riera i d'altres. El 1453 Bernat de Sitjar obté el domini útil de la sèquia Monar. El 1620 Francesc de Cruïlles i de Sitjar ven la sèquia Monar i nou molins -situats a Salt i al Mercadal de Girona- als jurats de la ciutat de Girona. No hi figuren, però, dos molins de Santa Eugènia ni la farga de Salt. S'aprofita per al reg d'hortes. El 1635 el rei ordena la destrucció de tots els molins exteriors a la ciutat de Girona per impedir-ne la utilització per part dels francesos. Això suposa el declivi d'aquesta indústria. Al s. XIX la sèquia Monar afavoreix a Salt la construcció de fàbriques tèxtils. Usos industrials del rec (embarrats i cintes) s'imposen als usos agrícoles. Al s. XX centrals hidroelèctriques (Montfullà, Salt i Girona) aprofiten la força motriu de l'aigua de la sèquia Monar. El 1920-1923 hi ha una ampliació de la sèquia, coincidint amb les reformes i l'electrificació de les fàbriques tèxtils Coma i Cros i Gassol. Actualment, la sèquia mou les turbines de les centrals i indústries de Montfullà, Salt, Santa Eugènia i Girona.
Cronologia:
S. X-XX
Accés:
Fàcil. En diversos punts des de la N-141, el nucli de Salt i Santa Eugènia. Hi ha molts carrers que hi porten.
Propietat : nom:
Propietat pública o cogestionada.
Usos : actual:
Portar aigua a indústries i centrals i per a ús de reg.
Usos : Inicial:
Portar aigua als molins de la zona.
Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo
Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo
Estat de conservació : entorn immediat:
Dolent
Estat de conservació : entorn proper:
Bo
Protecció existent:
Cap
Cartografia:
ICC. Salt. 333-8-2, E 1:5000
