Grup edificatori format per un cos allargat de planta baixa i pis situat al llarg de la carretera d'Olot, a tocar de l'aiguabarreig del Ter amb la riera d'Osor. A la part de darrere, i disposades perpendicularment, es formen dues grans naus de triple altura. Poc després del 1887 s'hi van anar afegint més naus i gran quantitat d'habitatges per als treballadors, que eren uns vuitanta. Les tres naus originals de planta i pis que componen el conjunt tenen una amplada de 27 m i 70 cm i una longitud de 85 m. Les naus posteriors estan disposades l'una perpendicularment a les originals al nord, i l'altra, molt més gran, al sud.
Observacions:
Entre la maquinària de la fàbrica destaca l'immens vapor, una joia de l'arqueologia industrial de Catalunya, construït l'any 1908-1909 per la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona.
Dades històriques:
L'any 1879 es concedeixen permisos i drets d'aigua a Burés per construir una presa (d'1,5 m d'altura) i un canal (4.000 l/s) que ha de desguassar abans de la resclosa del Sr. Bonmatí. El dret d'aigües haurà de respectar i servir els drets d'aigües del rec del Ter o sèquia de la Cellera de Ter. El 1881, la raó social Burés Germans compra terrenys i presenta a Foment els plànols i demana permisos per edificar la fàbrica tèxtil. El 1883 es forma la societat Burés y Salvadó. El 1885 Salvadó, Homs i Burés edifiquen la presa del Pasteral per subministrar electricitat a la fàbrica tèxtil Burés d'Anglès. El 1885 Salvadó, Homs i Burés edifiquen la presa de can Coll del Rieral (la Cellera de Ter), 1,5 m d'altura i un canal de 14 m d'ample per subministrar aigua a la turbina de la Burés. El 1887 s'inaugura la primera nau de filats fundada a Anglès pels socis Burés, Homs i Safont: 30.000 fusos i 600 telers, que donen feina a més de 700 obrers. Durant la inauguració s'instal·la a la plaça major d'Anglès un llum elèctric d'arc voltaic. Va funcionar durant uns minuts gràcies a l'energia elèctrica subministrada per la turbina de la fàbrica Burés. El 1891 s'amplia la capacitat del canal fins a 7.000 l/s. Es construeix una nova presa aigües amunt de la primera, a l'altura del molí del pont de la Cellera. El 1888-1890 s'edifica la segona nau, de teixits, al costat de la de filats. Entre 1889 i 1902 s'edifica la tercera nau de Burés. El 1905 entra en funcionament la presa del Pasteral i el canal de la Burés, al mateix temps que Francesc Burés es converteix en amo únic de la filatura, ja que compra les parts de la filatura propietat d'Anna Salvadó i Montserrat Homs. El 1940 els aiguats destrueixen la resclosa, el canal de la fàbrica tèxtil Burés, la turbina i una nau que Burés tenia a la banda esquerra del Ter, a Sant Julià del Llor. Posteriorment es va construir una nova presa més gran aigües amunt al molí de la Pardina (el Pasteral) i s'allarga el canal que subministra les turbines de la central de la fàbrica Burés i que pocs anys després també subministrarà la nova central de can Ribes. El 1958 la fàbrica té 1.125 empleats (xifra històrica màxima). El 1968 comença una activitat nova en naus segregades de Burés: Anglès Tèxtil, SA, dedicada a la filatura i texturització de fibres sintètiques. El 1995 es divideix l'empresa en Hilaturas Burés, SA (124 treballadors), dedicada a la producció de fil, i Buretex, SA (134 empleats), que produeix teixits. El 2002 Hilaturas Burés va tancar, mentre que Buretex SA manté l'activitat, tot i la suspensió de pagaments que va presentar el mateix 2002.
Cronologia:
1879 - s. XX
Accés:
Fàcil. A tocar de la carretera C-63, a la sortida d'Anglès en direcció a la Cellera.
Propietat : nom:
Hilaturas Burés, SA; Buretex, SA
Propietat : adreça:
C/ de les Fàbriques, 2 i 4
Propietat : telèfon:
972 42 09 19
Usos : actual:
Indústria tèxtil
Usos : nInicial:
Íd.
Usos : Altres:
Indústria d'armament i material de guerra (1936-1939)
Estat de conservació : edifici : coberta:
Bo
Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo
Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo
Estat de conservació : entorn immediat:
Bo
Estat de conservació : entorn proper:
Bo
Protecció existent:
Cap
Protecció fisica existent:
Edificis tancats.
Cartografia:
ICC. La Cellera de Ter. 333-4-2, E 1:5000
