Avui dia cal entrar-hi per un lateral (nord, al carrer de Josep Flores), accés accidental que no era el principal. L'espai és un cobert diàfan, est-oest, cobert a dos vessants (nord-sud), de trenta-un per dotze metres i mig, i d'una altura d'onze metres a la carena. Està format amb parets de maçoneria incerta de pedra rierenca, remolinada amb morter, de dos peus i quart de gruix, amb alguns treballs de rajol manual en brancals i arcs. La nau va ser inicialment construïda en dues plantes útils, seguint la tipologia generada pels anglosaxons trenta anys abans, que recomanava alçar més d'una planta de treball sobre la cota d'aigua per aprofitar verticalment la força motriu amb arbres successius des de la turbina o segla. El forjat de pis se sosté en pòrtics cada quatre metres i mig, de jàsseres de sis metres i mig de llum sobre un pilar central de fosa. L'aparença d'aquest forjat d'acer i ceràmica és tan suggeridora com totes les estructures d'aquest tipus, però la seva realitat és precària: té una capacitat per a una sobrecàrrega de dos-cents quilos per metre quadrat i es tracta, per tant, d'una estructura mal concebuda per als grans pesos d'un ús industrial. És remarcable que el pis, que havia ocupat tota la planta de l'edifici, va ser retallat, i, d'acord amb les gracioses baranes de passamà en creu de Sant Andreu (a la romana), aquest retall correspon a un moment molt inicial de l'edifici. Per tant, seria versemblant que Felip Flores construís primer (de seguida que va disposar de força motriu) un edifici industrial estàndard indefinit, un contenidor per produir, i el modifiqués immediatament en saber que el dedicaria a paper (1867-1870). La teulada és a dos vessants i la sosté un joc de sis encavallades mixtes d'acer i fusta. L'edifici s'il·luminava i ventilava amb una seqüència de set obertures per cara i planta, formades amb arc de la mateixa maçoneria. La nau va ser efectivament construïda com a peça rectangular, exempta a les quatre cares i abans que fos bastida la nau que li resulta perpendicular (edifici actual de les turbines de Can Mitjans). En l'angle sud-est hi ha les restes d'una densa estructura de murs i voltes de rajol, suport molt probable de la desfibradora Völter del 1870. La relació d'aquesta estructura massiva de suport amb la façana és problemàtica i de ben segur no va ser construïda alhora. A la façana principal, l'oest, ara oculta en el recinte del pati del conjunt Torras, les obertures prenen una posició eclesiàstica. A l'angle sud-est i en planta baixa, s'hi troba una construcció densa, de rajol massís, que arrenglera tres voltes de canó de metre quaranta de llum sobre quatre murs de tres peus de gruix. Adjacent, una altra estructura també de rajol, amb arcs i voltes de dos metres de llum sobre murs de peu i mig de gruix. Aquesta estructura, segurament la primera més antiga que la segona, suportava el pes i la vibració de la mola desfibradora (uns mil tres-cents quilos en repòs), la qual anava alliberant l'estella cap als sedassos i filtres successius fins a obtenir polpa, en un procés gradualment descendent fins al pla de treball de la planta baixa. Per obtenir un funcionament per gravetat de la seqüència productiva, es va alçar aquesta construcció, que necessitava que l'energia cinètica de la turbina i la matèria primera (els socs) s'alcessin també fins a la planta pis. Moltes obertures apareixen alterades (no responen a l'original). Les naus es troben dempeus. Conserva gairebé intactes els murs laterals i el sostre original. El senyor Mitjans va haver de reforçar l'encavallada, però ho va fer amb materials que s' assemblessin tan com fos possible a l'original per no trencar l'harmonia de l'edifici. També van pintar la façana per tal de conservar-la. S'hi van fent obres de manteniment.
Altres denominacions:
Fàbrica de Can Mitjans
Observacions:
Felip Flores va construir més un lloc que no pas una indústria, i allò que defineix el lloc és el salt d'aigua. El fet material i arquitectònic més rellevant és, doncs, un fet energètic que inicia un nou paisatge, de la manera com al llarg de la història han iniciat paisatges nous els santuaris, monestirs, ports, ponts... Aquell salt d'aigua fundacional, i l'edifici que de seguida li va fer costat, són avui l'element més amagat i amb menys presència urbana de tot el conglomerat construït arran del Ter. No es tracta d'un edifici excepcional; les seves característiques constructives o arquitectòniques no resulten tampoc intensament remarcables. És la pervivència del lloc, la força quasi indefallible del salt d'aigua, la capacitat d'allotjar usos i processos industrials al llarg d'un segle i mig, allò que atreu i sedueix d'un espai que va néixer sense un objectiu productiu precís, però que concreta el principi de conservació de l'energia: no es crea ni es destrueix, es transforma. l'actiu de la societat comprenia la resclosa i la sèquia, els edificis industrials, el jardí i l'habitatge del majordom, així com la turbina de 80 cv, la màquina desfibradora, les moles i les bombes per apujar l'aigua, a més del dret del salt del riu Ter. Tot i haver d'emprar grans quantitats de diners en el reforçament de la resclosa, l'explotació va generar importants beneficis, la qual cosa va permetre finançar noves inversions, com la compra d'una altra turbina, d'una segona màquina desfibradora, d'una casa al pont major per permetre el pas dels carruatges amb material per a les obres de la resclosa i, més tard, inversions per a l'ampliació de les naus industrials i l'adquisició de maquinària per a la fabricació de cartró. Per a la fabricació de pasta de paper s'utilitzava fusta de pollancre, pi i salze, que provenia de les deveses properes, sobretot de les poblacions de Bordils i Celrà.
Dades històriques:
El 1864 Felip Flores, a més de participar com a soci en les empreses papereres esmentades, compra a Sarrià de Ter una finca a la vora del riu per construir-hi un edifici destinat a la fabricació de pasta de paper. El 1861, Flores denega un permís per a l'obtenció de la concessió d'aigua de la sèquia Monar al terme municipal de Salt per a un molí fariner. Aquest any, també a resultes del seu viatge a París, va incorporar aquest procés mecànic de la desfibració de la fusta per a l'obtenció de pasta de paper, en la indústria paperera catalana i espanyola, concretament a la seva factoria de Sarrià de Ter. El 1863 aconsegueix un permís perquè pugui aprofitar les aigües del riu Ter a Sarrià “como fuerza motriz de una fábrica de papel y un molino harinero que intenta construir en el término de Sarrià, y en la fabricación de cemento romano y trituración de maderas tintóreas”. El 1863 aconsegueix una concessió de salt d'aigua al Ter. El 1869 ja tenia enllestida la resclosa i la nau de la fàbrica que hauria d'encabir la màquina desfibradora encarregada al taller “Porredón, Comas y cía”, segons el model que havia vist a París. El nou giny va generar una gran expectació, a la inauguració, el dia 1 d'abril de 1870. El 1874, els carlins controlaven el pont de l'aigua, de manera que bloquejaven un dels principals accessos a la ciutat de Girona. El 12 de gener de 1874, durant l'assalt al fortí de Sarrià, el general Savalls va utilitzar la proximitat de la fàbrica per instal·lar un canó a la teulada. El 1879 el fill de Felip Flores, Josep Flores, va ampliar la nau industrial per a la fabricació de cartró amb una màquina importada de Suïssa. La fabricació de cartró no va donar el rendiment esperat i, l'any 1887, es va deixar de produir. El 25 de febrer de 1892 va morir sobtadament Josep Flores. La manca de direcció no va suposar el tancament de l'empresa. Sigui pels bons oficis d'Esteve Mitjans Brugada (cunyat de Josep Flores), encarregat durant molts anys de la fàbrica, sigui pel coneixement que en tenien els treballadors, l'activitat va continuar com sempre. Però la situació de predomini en què es va trobar l'empresa Flores quan es va constituir ja no existia. Altres empreses competien en el negoci i el preu de la pasta havia baixat. Segurament aquesta va ser una de les causes per les quals els socis van dissoldre la societat, el 14 de febrer de 1894.
Cronologia:
1869-1870
Accés:
Fàcil. Al nucli urbà, carrer Josep Flores.
Propietat : nom:
Elèctrica Mitjans
Propietat : adreça:
C/ Josep Flores, 67. Sarrià de Ter
Propietat : telèfon:
972 17 02 01
Usos : actual:
En part desocupat i en part habitatge particular.
Usos : Inicial:
Molí paperer
Estat de conservació : edifici : coberta:
Bo
Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo
Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo
Estat de conservació : entorn immediat:
Bo
Estat de conservació : entorn proper:
Bo
Protecció existent:
Cap
Protecció fisica existent:
Edifici tancat, manteniment.
Cartografia:
ICC. Sarrià de Ter 296-1-8, E 1:5000
